100 años de la presencia de la Institución Teresiana en Cataluña
El Centro de Cultura Contemporánea de Barcelona acogió en la tarde del 11 de enero el Acto inaugural que da comienzo a las celebraciones que, con motivo de los 100 años de la presencia de la Institución Teresiana en Catalunya, se irán sucediendo a lo largo del año 2019.
El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona acollí en la tarda de l’11 de gener l’Acte inaugural que dóna començament a las celebracions que, amb motiu dels 100 anys de la presència de la Institució Teresiana a Catalunya, s’aniran succeint al llarg de l’any 2019.
El grupo vocal Lotus Octet, que acompañó musicalmente la velada, abrió el acto interpretando Señora de Hermosura de Juan de la Encina, dando paso a la presentación por parte de los presidentes de las Asociaciones de la Institución Teresiana en Catalunya, Pilar Álvarez y Xavier Toda, que dieron la bienvenida a todas las personas que con su presencia acompañaban y con los que la Institución ha compartido y comparte la tarea cotidiana: 100 años de servicio renovado a la misión evangelizadora de la Iglesia, buscando nuevas respuestas a los retos sociales y eclesiales que en cada etapa se han ido presentado.
Celebrar
La Institución Teresiana celebra la vida, los cien años de un ‘pueblo’. Y los puede celebrar gracias a una multitud de hechos de vida transmitidos de generación en generación, como los eslabones de una cadena. La Institución en Cataluña es el resultado de innumerables esfuerzos, reflexiones, acciones de personas arriesgadas que creyeron y vivieron en el carisma de San Pedro Poveda, que tuvieron la inspiración para saber arraigar los elementos del carisma y hacerlos realidad en esta tierra.
Agradecer
Un centenario nos afecta a todos, ya que reconocemos nuestra vida y en ella las experiencias y vivencias de muchas personas que lo han hecho posible, a veces con dificultades, y siempre con confianza, ánimo y fidelidad al regalo de la vocación. Tenemos muchos motivos de gratitud y queremos ser agradecidos, concluían Pilar y Xavier, nombrando a los presentes, a las personas que acudieron a la cita desde otras ciudades, a las que mostraron su adhesión y a los colectivos que, tanto ayer como hoy, comparten la vida y la tarea.
Comunicar
Una Academia singular: un estilo de vida y de presencia fue el tema con el que Margarita Bartolomé Pina evocó y trajo al presente los inicios de la Institución en Barcelona. Un paseo cronológico y geográfico que dio cuenta de la singularidad de la acción educativa y sociocultural de la Institución, que reflejaba el humanismo verdad, la calidez de la relación, la alegría, la libertad, la participación y la responsabilidad, la formación intelectual, la renovación pedagógica, la inserción de la mujer en la esfera pública y la apertura al mundo social y cultural.
Una presentación fotográfica mostró la primera Academia en la calle Ample, junto a la Mercè, el Colegio femenino en Passatge Mercader y La Torre; el Colegio Mayor Santa Eulàlia, Colegio Mayor Montserrat, Residencia universitaria Llar Montserrat, Projecte universitari. El colegio San Pio X, actual Escola Arrels, el Instituto laboral Josefa Segovia, Residencia Santa Teresa para oficinistas, la colaboración con la Escolanía de Montserrat. Y la actualidad de las diferentes presencias de la Institución, tanto individuales como a través de proyectos educativos y socioculturales.
No has comptat mai les estrelles, canción popular alemana con arreglos de Soler Amigó, fue la interpretación de Lotus Octet que dio paso a las comunicaciones de Mª Dolores Valencia Gracia y Carmina Gómez Pérez.
Una comunidad educativa con vocación transformadora fue el tema que desgranó Mª Dolores Valencia con una primera parte autobiográfica como alumna y profesora de lo que hoy es la Escola Arrels en el barrio del Congrés de Barcelona y una segunda parte en la que reflexiona sobre la comunidad educativa con vocación transformadora que está detrás de la misión que en ella se desarrolla; señala la apuesta per la educación como factor de cohesión y de dignidad para todos, especialmente los más débiles y la apuesta por una pedagogía de la equidad y la inclusividad. Y remite finalmente a las palabras de Poveda: “Lo que brilló, brilla y brillará en estas empresas es la vocación, Dadme una vocación y yo os devolveré una escuela, un método y una pedagogía”.
Carmina Gómez con su comunicación abordó El horizonte de la acción sociocultural rememorando los orígenes de una de las presencias de esta acción, el Centre Passatge, con palabras de Pedro Poveda: “con la mente y el corazón en el momento presente”, que nace de la urgencia de un grupo de mujeres y Hombres que sienten la llamada a vivir la fe desde una presencia activa y con vocación sociocultural en su entorno. Una acción en la que es fundamental hacer con otros.
Lotus Octet interpretó con la elegancia que les caracteriza tres piezas musicales: Sommarpsalm de Waldemar Åhnén; A Child is Born de Bernat Vivancos y L’hereu Riera, popular catalana con arreglos de Josep Cumellas.
Camino Cañón, directora de La Institución Teresiana en España, tuvo unas palabras al cerrar el acto inaugural en las que destacó la gratitud a todas las personas e instituciones que han colaborado con la Institución en estos cien años y han hecho posible las realizaciones que las ponentes han relatado, así como la importancia de mirar al futuro y permanecer atentos a los nuevos retos que la sociedad y la iglesia plantean al carisma de la Institución.
El Virolai, cantado por Lotus Octet, al que se unieron las voces de todos los asistentes puestos en pie, mostraban su adhesión y compromiso con la Institución Teresiana. En el brindis los participantes pudieron saludarse, reconocerse y también emplazarse para nuevos encuentros y colaboraciones.
Acceso a los textos de las presentaciones.
Acceso a los archivos de audio.
Acceso a imágenes de la celebración y la presentación audiovisual sobre el centenario: “Presències de Missió a Catalunya: aquests 100 anys”.
100 anys de la presència de la Institució Teresiana en Cataluña
El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona acollí en la tarda de l’11 de gener l’Acte inaugural que dóna començament a las celebracions que, amb motiu dels 100 anys de la presència de la Institució Teresiana a Catalunya, s’aniran succeint al llarg de l’any 2019.
El grup vocal Lotus Octet, que va acompanyar musicalment la vetllada, obrí l’acte interpretant Señora de Hermosura de Juan de la Encina, donant pas a la presentació per part dels Presidents de les Associacions de la Institució Teresiana a Catalunya, Pilar Álvarez i Xavier Toda, que donaren la benvinguda a totes les persones que amb la seva presència acompanyaven i amb els que la Institució ha compartit i comparteix la tasca quotidiana: 100 anys de servei renovat a la missió evangelitzadora de l’Església, cercant noves respostes als reptes socials i eclesials que en cada etapa se han anat presentant.
Celebrar
La Institució Teresiana celebra la vida, els cent anys d’un ‘poble’. I els pot celebrar gràcies a una multitud de fets de vida transmesos generació rere generació, com les baules d’una cadena. La Institució a Catalunya és el resultat d’un seguit innombrable d’esforços, reflexions, accions de persones agosarades que van creure i viure en el carisma de Sant Pere Poveda, que van tenir la inspiració per saber arrelar els trets d’aquest carisma i fer-los realitat a casa nostra.
Agraïr
Un centenari ens afecta a tots, ja que és reconèixer la nostra història i en ella les experiències i vivències de moltes persones que ho han fet possible, sovint amb dificultats, que han confiat, s’han esperonat i han estat fidels al regal de la seva vocació. Tenim molts motius de gratitud, i volem ser agraïts, conclouen Pilar i Xavier, nombrant als presents, a les persones que van acudir a la cita des de altres ciutats, ales que mostraren la seva adhesió i als col·lectius que, tant ahir com avui, comparteixen vida i tasca.
Comunicar
Una Acadèmia singular: un estil de vida i de presència fou el tema amb el que Margarita Bartolomé Pina va evocar i apropar al present els inicis de la Institució a Barcelona. Una passejada cronològica i geogràfica que va donar compte de la singularitat de l’acció educativa i sociocultural de la Institució que reflectia l’humanisme veritat, la calidesa de la relació, l’alegria, la llibertat, la participació y la responsabilitat, la formació intel·lectual, la renovació pedagògica, la inserció de la dona a l’espai públic i l’apertura al món social i cultural.
Una presentació fotogràfica va mostrar la primera Acadèmia al carrer Ample, davant de la Mercè, el Col·legi femení a Passatge Mercader i La Torre; el Col·legi Major Santa Eulàlia, Col·legi Major Montserrat, Residència universitària Llar Montserrat, Projecte universitari. El Col·legi San Pius X, actual Escola Arrels, l’Institut laboral Josefa Segovia, Residència Santa Teresa per a oficinistes, la col·laboració amb l’Escolania de Montserrat. I l’actualitat de les diferents presències de la Institució, tant individuals com a projectes educatius i socioculturals.
No has comptat mai les estrelles, cançó popular alemanya amb arranjaments de Soler Amigó, fou la interpretació de Lotus Octet que va donar pas a les comunicacions de Mª Dolores Valencia Gracia y Carmina Gómez Pérez.
Una comunitat educativa amb vocació transformadora fou el tema que va tractar Mª Dolores Valencia amb una primera part autobiogràfica com alumna i professora de la que avui és l’Escola Arrels al barri del Congrés de Barcelona i una segona part en la que reflexiona sobre la comunitat educativa amb vocació transformadora que està al darrere de la missió que en ella es desenvolupa; assenyala l’aposta per l’educació com a factor cohesió i de dignitat per a tots, especialment els més febles i l’aposta per una pedagogia de l’equitat i la inclusivitat. I remet finalment a les paraules de Poveda: “Lo que brilló, brilla y brillará en estas empresas es la vocación, Dadme una vocación y yo os devolveré una escuela, un método y una pedagogía”.
Carmina Gómez amb la seva comunicació abordà L’horitzó de l’acció Socio-Cultural rememorant els orígens d’una de les presències d’aquesta acció, el Centre Passatge, amb paraules de Pedro Poveda: “con la mente y el corazón en el momento presente”, que neix de la urgència d’un grup de dones i homes que senten la crida a viure la fe des d’una presència activa i amb vocació sociocultural en el seu entorn. Una acció en la que és fonamental fer amb d’altres.
De nou Lotus Octet va interpretar amb l’elegància que els caracteritza tres peces musicals: Sommarpsalm de Waldemar Åhnén; A Child is Born de Bernat Vivancos i L’hereu Riera, popular catalana amb arranjaments de Josep Cumellas.
Camino Cañón, directora de la Institució Teresiana a Espanya, va tenir unes paraules de cloenda en les que va destacar l’agraïment a totes les persones i institucions que han col·laborat amb la Institució en aquests cent anys i han fet possible les realitzacions que les ponents van relatar, així com la importància de mirar al futur i mantenir l’atenció als nous reptes que la societat i l’església plantegen al carisma de la Institució.
El Virolai, cantat per Lotus Octet, al que s’uniren les veus de tots els assistents posats en peu, mostraven la seva adhesió i compromís amb la Institució Teresiana. El brindis fou ocasió de que els participants poguessin saludar-se, reconèixer i també emplaçar-se per a noves trobades i col·laboracions.
Institució Teresiana Catalunya.
Barcelona, 15 enero 2019.
